El propòsit d’aquest article és informar-vos sobre la importància d’un acte tan rutinari com desparasitar la nostra gossa o el nostre gos, tot indicant-vos de què depèn el risc per fer un ús adequat i racional dels antiparasitaris, per això no hi ha una pauta que serveixi per tots els gossos ni per sempre.
Els efectes del canvi climàtic són una variant que cada cop té més pes a l’hora de plantejar una pauta antiparasitària, però també un abús dels antiparasitaris suposa la contaminació de l’entorn (amb la mort d’altres éssers vius molt sensibles com peixos i amfibis) i una major aparició de resistències, similar al que passa amb els antibiòtics.
Què són els paràsits?
Els paràsits són animals que per completar el seu cicle vital necessiten d’un altre ésser (hoste).
Quan ens referim als paràsits del gos els podem dividir entre paràsits externs o ectoparàsits i paràsits interns o endoparàsits en funció de si viuen en el exterior del gos, és a dir a la pell o a dins del cos.
Els ectoparàsits són normalment puces, paparres i mosquits, tot i que poden haver altres tipus que viuen a la pell del nostre gos o de la nostra gossa. A més a més de les lesions a la pell molts d’ells actuen com a transmissors de malalties que poden arribar a ser mortals.
Els endoparàsits són principalment cucs, tot i que també hi ha protozous i d’altres espècies animals. Solen viure a l’aparell digestiu, però n’hi ha que afecten els pulmons, el cor,… provocant malalties diverses en funció del paràsit i la seva ubicació, tot i que en alguns casos no provoquen signes de malaltia evidents, i això pot dificultar la seva detecció.
A banda de les malalties que poden afectar al nostre gos o gossa, hi ha alguns paràsits que poden passar als éssers humans, produint malaltia a les cuidadores i els cuidadors, el que es coneix com a zoonosi, que poden ser molt greus sobretot per a persones de risc com infants, gent gran o immunodeprimida.
Quins paràsits pot tenir el meu gos?
La presència d’un paràsit depèn de la zona on vivim i el clima.
Així a la zona on vivim nosaltres els principals paràsits externs són les puces, les paparres i el mosquit de la Leishmania, tot i que la filariosi que és una malaltia transmesa per un altre mosquit, està agafant embranzida.
En el cas dels paràsits interns els més freqüents són els coneguts vulgarment com a cucs, que els podem dividir en:
- Cucs intestinals:
- Ascàrids (Toxocara spp. i Toxascaris leonina)
- Cestodes (cucs plans o tènies)
- Cucs amb forma de ganxo (Ancylostoma i Uncinaria spp.)
- Cucs fuet (Trichuris vulpis)
- Cucs extra intestinals
- Cuc del cor (Dirofilaria immitis)
- Cuc subcutani (Dirofilaria repens)
- “Cuc francès del cor” (Angiostrongylus vasorum)
- Cucs pulmonars
- Cucs oculars (Thelazia callipaeda)
NOTA: apart dels paràsits a dalt esmentats, n’hi ha d’altres menys habituals però l’objectiu d’aquest article no està en fer un llistat extens.
El risc de que una gossa o un gos tingui un determinat paràsit depèn de l’estil de vida, quins hàbits de prevenció es fan servir i en el cas de molts paràsits interns, què menja.
- Estil de vida:
- El gos o la gossa que surt poc de casa i quan surt volta una mica pel barri té un risc més baix, que el que passeja amb freqüència pel bosc, riu,…
- Menjar:
- Si mengen carn crua, o que no ha patit cap tractament tèrmic que elimini paràsits (temperatures > 65º o congelació ≤-17º mínim 1 setmana), despulles o si agafen qualsevol cosa pel carrer tenen un risc més alt d’agafar endoparàsits.
- Hàbits de prevenció:
- Fer servir un protocol antiparasitari correcte
- Evitar la ingesta de les femtes
- Recollir i llençar al rebuig les femtes de la nostra mascota amb la major regularitat possible, ja que els paràsits eliminen ous o larves a les femtes que si les recollim en el moment i les llencem posteriorment al cubell gris de rebuig, evitem la disseminació del paràsit a l’entorn.
- Rentar la nostra mascota amb certa regularitat així evitem que el risc de contagi pel pèl.
Què puc fer per evitar que la meva gossa o el meu gos no agafi paràsits?
Tenint en compte els factors de risc que hem parlat abans la teva veterinària o el teu veterinari t’elaborarà un pla antiparasitari personalitzat.
Com a norma general, actualment (juliol 2022), recomanem utilitzar com a mínim un antiparasitari eficaç contra paràsits externs tot l’any ja que, com hem explicat abans, a la zona mediterrània, amb la pujada de temperatures associada al canvi climàtic, els paràsits externs poden estar tot l’any.
En quant a la desparasitació contra els paràsits interns s’aconsella cada 1,3 o 6 mesos en funció del nivell de risc. Així per gossos i gosses que no surten de casa i tenen un risc molt baix els desparasitem cada 6 mesos i segons pugi el risc augmentarem la freqüència de desparasitacions.
Seguint les indicacions del grup ESCAPP (European Scientific Counsel Companion Animal Parasites ), les recomanacions actuals (juliol 2022), són:
Com puc evitar agafar jo una malaltia parasitària?
Les mesures més recomenables per evitar agafar una zoonosi són:
- Practicar una bona higiene personal, sobretot rentar-se les mans després de tocar qualsevol animal i abans de menjar.
- Minimitzar l’exposició dels nens i de les nenes educant-los en una bona higiene personal. Procurar que portin les ungles curtes.
- Utilitzar guants per a treballs de jardineria.
- Rentar les fruites, les verdures i els bolets abans de consumir-los.
- Eliminar regularment la femta per a reduir la contaminació ambiental. No eliminar la femta dels gossos o la sorra dels gats en contenidors de reciclatge, ni utilitzar-les com a abonament.
- Rentar les gosses i els gossos amb regularitat.
- Canviar-se les sabates abans d’entrar a casa per a evitar la contaminació de la llar.
- Mantenir la pauta antiparasitària de la nostra gossa o del nostre gos al dia.
- Sotmetre a tractament tèrmic el menjar que mengem, tal com hem descrit abans.
En resum podem dir que per mantenir un bon control antiparasitari es recomana alimentar el nostre gos o la nostra gossa amb una dieta que hagi passat per un tractament tèrmic, com la gran majoria de dietes comercials “tradicionals”, siguin en format pinso o en format humit, o si és qualsevol altre format de dieta, ens hem d’assegurar que hagi passat aquest tractament tèrmic o l’aplicarem nosaltres, també hem d’evitar la ingesta de femtes i sobretot, fer servir un protocol de desparasitació adequat al nostre nivell de risc.
Bibliografia:
